... cuéntame

En el silenci i la fredor d'aquella tarda d'hivern, els teus braços eren l'escalfor més anyorada, la distància era tan gran, que ni el tacte del teu calor humà es feia camí entre els pensaments. Els records s'anaven perdent en les mirades fredes d'aquells que en la llunyania m'observaven com si fos quelcom diferent, i jo tan sols podia escoltar les carícies de les ones en la riba de la platja, aquelles que hem transportaven a un altre món, aquelles que parlaven sobre la tela que el meu pinzell anava pintant, i on es reflectien els sentiments que el meu cor anyorava. La meva ànima navegava entre olis, entre blancs i blaus, la meva ànima volava per l'aire, damunt la sorra, per allà on els pensaments i podien anar, i mentrestant, les mirades s'anaven allunyant, el fred cada vegada era més i més gran. I en el silenci, jo tan sols podia pensar en present i dir, t'estimo i et continuo estimant, en la fredor tan sols et puc trobar a faltar, encara que el me

Creí que me quemaba cuando mis pensamientos eran tuyos creí que ardería en mis arrebatos y delirios, en esos, que colmados de pasión suscitaban el deseo más virulento, exhalación de esa lujuria inconcebible para muchos, donde mi cuerpo y pensamiento emanaban enfáticamente. Sentí ser lava dentro del volcán de mi ser, incandescente, vivaz, palpitante, intensa embriagada de erotismo, de frenesí, de una energía inusual. Creí llenarme de ti, de tus caricias, de tus besos y ser la quimera de tus pretensiones y deseos. El tiempo no apaga esa llama incandescente, ese ímpetu por ser y sentir, ese entusiasmo ardiente por besarte por poseerte y sentir ser lava entre tus brazos Meridien