En el silenci i la fredor d'aquella tarda d'hivern,
els teus braços eren l'escalfor més anyorada,
la distància era tan gran,
que ni el tacte del teu calor humà es feia camí entre els pensaments.
Els records s'anaven perdent en les mirades fredes d'aquells
que en la llunyania m'observaven com si fos quelcom diferent,
i jo tan sols podia escoltar les carícies de les ones en la riba de la platja,
aquelles que hem transportaven a un altre món,
aquelles que parlaven sobre la tela que el meu pinzell anava pintant,
i on es reflectien els sentiments que el meu cor anyorava.
La meva ànima navegava entre olis,
entre blancs i blaus,
la meva ànima volava per l'aire,
damunt la sorra,
per allà on els pensaments i podien anar,
i mentrestant, les mirades s'anaven allunyant,
el fred cada vegada era més i més gran.
I en el silenci, jo tan sols podia pensar en present
i dir,
t'estimo i et continuo estimant,
en la fredor tan sols et puc trobar a faltar,
encara que el meu amor es intangible,
mai ningú el podrà acabar d'esborrar.
els teus braços eren l'escalfor més anyorada,
la distància era tan gran,
que ni el tacte del teu calor humà es feia camí entre els pensaments.
Els records s'anaven perdent en les mirades fredes d'aquells
que en la llunyania m'observaven com si fos quelcom diferent,
i jo tan sols podia escoltar les carícies de les ones en la riba de la platja,
aquelles que hem transportaven a un altre món,
aquelles que parlaven sobre la tela que el meu pinzell anava pintant,
i on es reflectien els sentiments que el meu cor anyorava.
La meva ànima navegava entre olis,
entre blancs i blaus,
la meva ànima volava per l'aire,
damunt la sorra,
per allà on els pensaments i podien anar,
i mentrestant, les mirades s'anaven allunyant,
el fred cada vegada era més i més gran.
I en el silenci, jo tan sols podia pensar en present
i dir,
t'estimo i et continuo estimant,
en la fredor tan sols et puc trobar a faltar,
encara que el meu amor es intangible,
mai ningú el podrà acabar d'esborrar.
Meridien
Comentarios