Al llit,
envoltada només d'aire,
sentint les carícies
que tan tendrament els llençols em donaven,
il·luminada en la foscor
per la llum d'una lluna que des del cel
contemplava la meva tristesa,
i jo,
passejant entre pensaments
que no deixaven als meus ulls tancar-se,
pensaments que canviaven contínuament el ritme del meu cor,
que me'n portaven més enllà d'on volia anar jo.
I la nit es fa llarga,
extensa,
sembla no tenir fi
i els meus ulls només preguen per dormir
ara que no poden veure a aquell que tant s'estimen,
ara que no poden parlar amb els ulls que els fan viure,
i allà,
al llit,
envoltada només d'aire,
sabent que no rebré les carícies tant esperades,
que no m'enlluernaré amb una mirada d'amor,
que no sentiré el batec del teu cor al costat del meu,
que la soledat seguirà sent present,
allà,
pregant per una mica d'amor fet realitat en una paraula,
allà,
després d'una nit llarga,
quan un raig de llum va anunciar la matinada,
allà,
van morir els meus somnis i les meves esperances.
envoltada només d'aire,
sentint les carícies
que tan tendrament els llençols em donaven,
il·luminada en la foscor
per la llum d'una lluna que des del cel
contemplava la meva tristesa,
i jo,
passejant entre pensaments
que no deixaven als meus ulls tancar-se,
pensaments que canviaven contínuament el ritme del meu cor,
que me'n portaven més enllà d'on volia anar jo.
I la nit es fa llarga,
extensa,
sembla no tenir fi
i els meus ulls només preguen per dormir
ara que no poden veure a aquell que tant s'estimen,
ara que no poden parlar amb els ulls que els fan viure,
i allà,
al llit,
envoltada només d'aire,
sabent que no rebré les carícies tant esperades,
que no m'enlluernaré amb una mirada d'amor,
que no sentiré el batec del teu cor al costat del meu,
que la soledat seguirà sent present,
allà,
pregant per una mica d'amor fet realitat en una paraula,
allà,
després d'una nit llarga,
quan un raig de llum va anunciar la matinada,
allà,
van morir els meus somnis i les meves esperances.
Meridien, 2007
Comentarios