Escolto laments que s'acosten al meu pas,
gemegats, ploriquejos i sanglots plens d'angoixa,
cada vegada més propers,
distàncies que s'apropen,
i puc sentir aquesta experiència emocional,
sensorial i desagradable,
és la crida del dolor.
Imprescindible que alguna cosa ho calmi,
ho ometi i ho evadeixi de la meva persona,
que em concedeixi un temps per a recuperar l'alè,
per a no consumir-me ni agonitzar,
temps per a no sucumbir a la seva eterna condemna.
Sé, que les teves petites esgarrapades són plenes de dolor,
que si no es guareixen, s'infecten i ens duen a més de tí mateix,
esperes l'oportunitat de créixer i no ser vençut,
cristal·litzant els meus sentiments,
cristal·litzant la meva ànima i el meu cos,
sent fragilitat de pell.
Sé, del teu verí lent però efectiu,
que amarga el meu paladar,
que consumeix lentament els meus somnis, sense preses,
que m'atrapa en un fred plor de ressentiment,
sé que pots ser inconsumible i etern,
sé que el teu nom és, dolor.
gemegats, ploriquejos i sanglots plens d'angoixa,
cada vegada més propers,
distàncies que s'apropen,
i puc sentir aquesta experiència emocional,
sensorial i desagradable,
és la crida del dolor.
Imprescindible que alguna cosa ho calmi,
ho ometi i ho evadeixi de la meva persona,
que em concedeixi un temps per a recuperar l'alè,
per a no consumir-me ni agonitzar,
temps per a no sucumbir a la seva eterna condemna.
Sé, que les teves petites esgarrapades són plenes de dolor,
que si no es guareixen, s'infecten i ens duen a més de tí mateix,
esperes l'oportunitat de créixer i no ser vençut,
cristal·litzant els meus sentiments,
cristal·litzant la meva ànima i el meu cos,
sent fragilitat de pell.
Sé, del teu verí lent però efectiu,
que amarga el meu paladar,
que consumeix lentament els meus somnis, sense preses,
que m'atrapa en un fred plor de ressentiment,
sé que pots ser inconsumible i etern,
sé que el teu nom és, dolor.
Meridien, 2007
Comentarios