Mitjanit

És mitjanit,
l'hora màgica per als nostres cors,
on l'obscuritat només és present a fora,
per aquells que no volen veure ni contemplar
aquest cel ple d'estels,
on la lluna està ben amagada,
on nosaltres ens diem paraules d'amor.
I sota aquest firmament que fem nostre,
descobrim els nostres sentiments,
aquells que sempre han estat presents,
i ens confessem paraules d'amor.
Suaus carícies neixen i creixen,
les teves mans sota els meus cabells,
les meves recorrent cada part de la teva pell,
les nostres boques buscant-se l'una a l'altra,
les nostres llengües assaborint-se,
els nostres cossos amant-se.
I com una princesa d'aquells contes que de petita escoltava,
m'agafes entre els teus braços i te me'n portes,
anem cap al llit que ens acollirà aquesta nit,
sota els seus llenços,
sota el misteri d'una nit màgica.
Poc a poc, sense preses,
cada peça de roba cau al terra,
descobrint-se davant nosaltres
els cossos nusos d'aquells que s'amen.
I en el silenci només s'escolten
els batecs dels nostres cors,
la nostra agitada respiració,
i les paraules de la passió.
Sempre càlid el teu cos,
sempre seductor,
donador de plaer,
consumació de l'amor.
És més de mitjanit...

Meridien, 2007