un any després...

Vaig fer un pas cap endavant,
i així com els infants,
atemorida però plena d'il·lusions,
vaig començar a caminar,
a viure, a sommiar,
un pas decisiu,
una historia per escriure.
I amb cada petit pas,
un pensament en la meva memòria,
il·lusions plenes de núvols,
d'avegades de sucre,
altres de molsa,
cada pas una il·lusió,
un guany o una derrota,
però de tot s'aprèn
i amb el temps, ens adonem.
Un any de petites històries,
plenes de lletres, de cançons,
de llàgrimes, d'estels,
de dolços somriures
i mirades de mar i cel,
plenes de llunes d'argent
o de sols ben vermells,
plenes de sabor a amor
però també a tristesa.
Un any amb els seus dies,
les seves hores i els seus segons,
un temps que ara es nostàlgia
però també és passió,
un temps de petons i abraçades,
un temps per a tu i jo,
un temps de màgia que no s'amaga
perquè és plena d'il·lusions.
Vaig fer un pas cap endavant
i els meus peus es van acompanyar de tot el cos,
la ment els guià en la seva aventura
i ara tots es nombren cavallers
d'aquest petit somni ple d'il·lusió.

Meridien, 2007