No més enllà

Qui pot oblidar estimar
sense sentir aquest remolí de sentiments,
aquesta plenitud que emana des de l'interior,
que brolla en forma de passió i desig,
tu em dius que t'oblidi,
que m'evadeixi d'aquest amor que m'omple per dintre
però el meu cos només fa que reclamar-te
i cridar el teu nom en el seu silenci.
Qui pot oblidar aquest sabor dolç de la teva boca,
la suavitat de la teva pell
o aquests petons càlids i humits al mateix temps,
com esborrar del meu cor aquest sentiment
que creix cada dia més i m'impregna de tu en records.
No puc oblidar,
no vull,
sé que no puc anar més enllà,
que he de quedar-me aquí,
en silenci i seguir somiant amb tu,
perquè tenir-te només pot ser un desig,
no una realitat,
no més enllà del que em vas deixar tenir de tu.

Meridien