Frio, gèlid

Te siento frío, distante,
lejano, indiferente,
con esa mirada apática que mortifica mi ser,
te siento gélido, glacial
sin color ni palpitar,
con esa lengua afilada que no deja de atosigar,
son tus palabras hirientes,
acentuadas de falsedad,
es tu vileza ese pecado
que no deja mi alma descansar.
Lo conseguiste, te dejo paso libre,
para que huyas,
para que salgas de aquí
y te distancies sin mirar atrás,
te desvincules y nos dejes vivir en paz.
No pido ser nada en tu vida,
no pido recuerdo ni desdén,
sólo quiero que llegue el viento
y te marches pronto con él.

Meridien

Et sento fred, distant,
llunyà, indiferent,
amb aquesta mirada distant que fa malbé el meu ésser,
et sento gèlid, glacial
sense color ni palpitar,
amb aquesta llengua afilada que no deixa de fer mal,
són les teves paraules feridores,
accentuades de falsedat,
és la teva maldat aquest pecat
que no deixa la meva ànima descansar.
Ho has aconseguit, et deixo pas lliure,
perquè fugis,
perquè surtis d'aquí
i et distanciïs sense mirar enrere,
et desvinculis i ens deixis viure en pau.
No demano ser gens en la teva vida,
no demano record ni desdeny,
només vull que arribi el vent
i et marxis aviat amb ell.

Meridien